Que passaria si et trobes sol enmig d’una ciutat, abarrotada de gent, i eres l'únic de la teva especie? El nostre Zigant, no encaixa a la societat, no cap per les portes, als vehicles, els estris de menjar com forquetes i ganivets son massa xicotets, aquest món tan gran, és petit per a Zigant.
Zigant és moura amb moviments grans i torpes, la seva comunicació és molt basica, paraules soltes i algún grunyit.
Es sent observat per ser diferent a la resta, com qualsevol persona excluida de la societat que l’unic que vol és tornar a tenir el sentiment de permanencia, de ser un mes, de passar desapercebut, d’encaixar.
Arriba a la ciutat amb la intenció de trobar feina i casa, d’alla on ve no existeix la propietat, tot és de tots, això farà que es fique en alguns embolics dels que haurà de sortir airós.
Serà una feina d’improvisació amb el públic, on l’ocupació de la via pública i el seu entorn és essencial. La dificultat es troba amb la manipulació de Zigant, al mateix temps que s’improvisa amb el públic i l’espai, s’ha de tenir en compte que la manipulació de Zigant va a càrrec de l’actor que va dintre del gegant, combinant tant la manipulació mecànica com la digital.